Bosc de zona mitja plujosa on predominen els roures. Donat que són arbres de fulla caducifòlia a la tardor es queden sense fulles i això permet que arribi llum al sotabosc. Així que són boscos amb molt sotabosc i per tant amb molta matèria orgànica al sòl.

Aquests boscos han estat talats per la indústria de fusta i substituïts per boscos de castanyers. Per això és un bosc en regressió.

Trobem típicament les següents espècies vegetals:

Arbres: roure de fulla gran, Roure martinenc i Castanyer

Arbusts: Avellaner, Ginebre, Aranyoner, Roldor

Plantes herbàcies i altres: Campanula persicifolia, Geranium sanguineum, Maduixera i Corniol

 

 

Boscos on predomina el faig, arbre caducifoli típic de les zones humides de la vessant nord de les muntanes del Montseny entre els 900 i 1600 metres. Aquest genera un paisatge molt específic i únic per a l’existència d’espècies molt fràgils.

En mig d’aquests boscos podem trobar un a altre comunitat, la d’avetoses. Aquesta està principalment formada per avies alba i forma boscos molt alts entre 10 i 80 metres d’alçada.

Arbres: faig, boix grèvol, avet i moixera

Arbusts: boix, lloreret

Plantes herbàcies i altres: buixol, lliri de neu, curraia purpuri, marxívol, herba fetgera, miosotis, prímula, marcòlic, deschampsia flexuosa i cep

 

Envoltant els prats i una mica més vall trobem els matollars i les landes. Aquestes són formacions arbustives amb moltes espècies herbàcies. Al Montseny aquestes comunitats han estat  envaïdes per coníferes. Típicament trobem les següents espècies.

Arbusts: Bruguerola, Gódua, Serpol, Bruc d’escombres, Bàlec i Ginebró

Herbàcies: Tulipa, Grandalla, Pensament del Montseny, Helianthemum guttatum, Gíjol, Centaurea pectinata, Pimpinella, Peu de llebre i  Ononis spinosa

 

Els prats es caracteritzen per estar únicament formats per plantes herbàcies. Aquests poden ser prats naturals o espontanis , com són els prats que trobem als cims del Montseny, o prats artificials, com són els prats de pastura. Les espècies que típicament es troben són les següents:

 

Herbàcies i altres: Cynosurus cristatus, Trevolet de prat,Trèvol de prat, Ophrys catalaunica, Orchis mascula, Armeria alliarea, Trifolium glomeratum, Potentilla neumanniana,Papaver roheas, Moixernó, Milfulles, Gentiana ciliatan, Erodium cicutarium, Fonoll (Foeniculum vulgare), Euphrasia stricta, Taraxacum laevigatum, Festuca ovina i Festuca gautireri.

La diversitat de vegetació del Montseny es caracteritza per presentar espècies típiques d’ambients diversos des de típicament mediterranis com d’altres més freds i humits. Això ve donat per la diferencia climàtica que es dóna segons la altura en que es troba l’ecosistema. A les terres baixes trobarem ambient mediterranis (alzinars , pinedes i suredes) i segons guanyem altura trobarem formacions típiques de muntanya mitjana plujosa (alzinar muntanyenc i rouredes), ambients centreeuropeus més freds per sobre els 1000 m  ( fagedes i avetoses) , fins arribar a ambients subalpins als cims ( matollars i prats).

• prats
• matollars
• fagedes
• avetoses
• rouredes
• alzinar
• suredes

 

 

 

 

Nom: Ruta circular amb història: dolmen i fortificació ibèrica del Turó  del Montgròs

Origen: Aiguafreda

Final: Aiguafreda

Km: 20

Temps aproximat: 4 h. caminant + temps visita i parades si s’escau

Desnivell: 400 m de pujada i 400 de baixada

Itinerari: ruta circular

L’itinerari combina una bona dosi de senderisme acompanyat d’història. El camí que transcorre  pel GR-2 i  per pistes i senders no senyalitzats ens enfila ben amunt de la Serra de l’Arca, des d’on gaudirem d’ una bona vista  panoràmica de la vall de la Riera d’Avencò , el Tagamanent i els cingles d’en Bertí.  A més a més en aquest itinerari trobarem un dòlmen, així com la possibilitat de gaudir d’una visita guiada a la fortificació Ibèrica del Turó del Montgròs.

Dificultat: fàcil

Planificació de la sortida: sortida de tot el dia.´Matí: ascensió Serra de l’Arca, Visita dolmen i a la fortificació ibèrica del Turó del Montgròs (opció de visita guiada, única manera d’accedir). Dinar al Brull, esplanada pic-nic o restaurant. Tarda: tornada

Opcions: visita a la fortificació ibèrica del Turó del Montgròs. Es pot dinar de pic-nic o al restaurant .

 

Rosmarinus officinali

Família: Labiades

El romaní és una planta utilitzada des de l’antiguitat amb usos culinaris i medicinals. AL Montseny aquest arbust creix de manera espontània i la podem trobar a la vessant sud de moltes de les muntanyes. Tot i ésser una espècie també cultivada als jardins, els seus olis essencials presenten més potència en l’individu silvestre.

Usos ( vigileu perquè el romaní en dosis excessives és tòxic)

• diürètic: cous les fulles amb trossets de branques i prens el líquids( uns tres gots mitjans al día, fora dels menjars).
• antiespasmòdic, per a dolors abdominals, i períodes dolorosos femenins.
• asma: s’utilitza el fum del romaní, per a això es posa el romaní en una planxa de ferro calent i s’aspira el fum.
• al·lopecia: mitjançant la fricció d’essències de romaní sobre el cap.
• tos productiva: un grapat de fulles, bullits amb aigua i filtrat, es prenen tres tasses al dia.
• afrodisíac: bullim les fulles i trossos de fusta amb aigua i  filtrat els líquids es prenen tres gots diàris, l’últim abans d’anar a dormir.
• lumbàlgia i artrosis: esclafades les fulles es bulleixen i s’apliquen en forma de cataplasma sobre els llocs amb dolors

 

 

 

 

 

Nom: Ruta circular Aiguafreda pujant al Tagamanent

Dificultat: senzilla però dura

Tipus de ruta: circular

Itinerari: Ruta circular amb origen i final al poble d’Aiguafreda a les portes del Parc Natural i amb  ascensió al cim Tagamanent (1055m). El primer tram del camí transcorre per pistes i corriols  entre alzinars i pinedes i ens porta a una interessant ruta per visitar antigues masies catalanes; el Bellit, L’agustí , el Bellver..  algunes d’elles esfondrades, altres  són equipaments del Parc Etnològic del Tagamanent. El segon tram del camí transcorre des del Pla de la Calma pel GR-5 i ens condueix al Tagamanent. Cim que t’ofereix unes magnífiques vistes de la Vall del Congost, els cingles d’en Bertí, l’inici de la Plana de Vic i la carena de les muntanyes que envolten el cim: el Bellit i el serrat del Llenyaters.

Temps aproximat: 4:30h (sense parades)

Origen i final: Aiguafreda

Km: 15

Desnivell: 652 m de pujada i 652 de baixada

Planificació de la sortida: Ruta de tot el dia, amb parada per dinar.

Opcions:   possibilitat de dinar al restaurant masia El Bellver.Visita al Parc Etnològic del Tagamanent, Visita als Pous de Glaç d’Avencò (aquests serveis no estan inclossos en el preu).

Punt de trobada: Plç. de l’ Ajuntament d’Aiguafreda

Preu: 10 euros / persona (mínim 5 persones)

Fa 65 milions d’anys un moviment de la terra va separar el

 Montseny dels Pirineus. Com en una illa de vegetació entre terres planes, les espècies del massís van anar, generació rere generació, adquirint noves formes i adaptacions, algunes d’elles esdevenint espècies diferents als seus antecessors. Així és com el Tritó del Montseny , també conegut com calotriton anoldi el 2006 es va considerar espècie endèmica del Montseny i diferent al tritó dels pirineus Calotriton Asper.

Avui dia encara hi han moltes coses per estudiar d’aquest anfibi, com es reprodueix, la seva dieta… El que sí sabem és que viu en un espai molt limitat de 10 Km2 i en un hàbitat fràgil de torrents amb forts pendents i aigües molt fredes. Es per això que està considerada  una espècie amenaçada.

 

És un bosc ombrívol constituït principalment d’alzines , amb un ampli estrat arbustiu i poques herbàcies. Al Montseny l’alzinar és el bosc que ocupa més extensió que trobem des de la base fins als 1100 metres d’altura.

També trobem les suredes, boscos on predomina l’alzina sureda. Aquets s’aprofiten per l’extracció de suro i això comporta la disminució del sotabosc, aquí més pobre.

Podem trobar típicament les següents espècies:

Arbres:alzina , alzina dolça i alzina sureda

Arbusts:arç blanc, marfull i bruc boal

Herbàcies i altres: arítjol, galzeran, escordònia, galium maritimum, curraià de flor blanca, limodorum abortivum, pipa, ou de reig i molsa