Genetta genetta

Família: vivèrrids

La geneta, també anomenada gat mesquer és un carnívor petit molt comú en tot el parc Natural del Montseny. La seva presència es detecta sobretot en alzinars i suredes, entre els 400 i 600 metres, disminuint a mesura que es guanya altitud.

Es creu que la geneta prové del continent Africà i que va ser introduïda per l’home.

La dieta de la geneta és molt variada: petits mamífers, aus, ofidis, amfibis, ortòpters, coleòpters, fruits, deixalles… segons un estudi de la Diputació al Montseny (http://diba.cat/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p03d014.pdf)

És un animal solitari d’hàbits nocturns i caçador molt àgil i sigil·lós. També són capaces de grimpar arbres.

Es reprodueixen durant l’època de pluges.

 

Al Montseny també trobem fauna adaptada a viure ben a prop dels nuclis urbans, obtenint una font d’aliment constant gràcies ala producció de deixalles i a la manca de depredadors naturals.

 

Mamífers: musaranylla, conill, eriçó clar

Aus: mussol comú, oreneta,cotxa fumada, garsa, pinsà vulgar

Amfibis i rèptils: dragó

Invertebrats: argiope bruennichi, escorpí negre,  papilio machaon, poll de moro, graphosoma lineatum, cargol bover

Aquestes zones presenteu una geografia molt accidentada, amb forts pendents , són rocoses i amb poca cobertura vegetal. Sovint trobarem aus de rapinya i insectes.

Mamífers: rata-pinyada de cova

Aus: merla, roquera comuna, corb, cercavores,roquerol

Amfibis i rèptils: sargantana de paret, llangardaix verd

Invertebrats: uroctea durandi, Philaeus chrysops, Leptorchestes sp., meta menardi, camponotus cruentatus, scoliopteryx liberatix

Els ambient aquàtics són idonis per al desenvolupament de molts espècies, ja que molts invertebrats presenten la fase larvari aquàtica. A més a més  les conques d’alguns rius  formen part de rutes migratòries d’aus.

Mamífers: rata d’aigua, visó americà

Aus: merla d’aigua, cuereta torrentera, blauet

Amfibis i rèptils: granota comuna, granota roja, tritó pirinenc,tritó jaspiat, tritó del Montseny, tortuga d’aigua

Peixos: truita de riu, barb de muntanya

Invertebrats: tetragnatha extensa, perla marginata,llimac,espiadimonis,carnc de riu

Els alzinars i les suredes són els boscos que ocupen més extensió al Montseny. Donat que les fulles sempre atapeeixen les capçades, generen una ambient amb condicions més constants, que afavoreixen el sedentarisme d’algunes espècies d’aus i l’activitat hivernal d’alguns amfibis , rèptils i petits mamífers.

Mamífers: geneta,rata cellarda,ratolí de bosc

Aus: gamarús, merla, esparver,gaig

Invertebrats: escanyapolls, Hispa testacea, Thecla betuale, Pyronia tithonius, Hoplia coerulea, Somereta, Cercopis sanguinolenta, Banyarriquer

 

Els boscos de pins del Montseny són força clars i per tant presenten un dens sotabosc. A vegades l’estrat arbori i quasi o totalment nul i llavors trobem les formacions de brolla.

Mamífers: esquirol i teixó

Aus: tallarol, mallarenga i aligot comú

Amfibis i rèptils: llangardaix comú, sargantana cuallarga

Invertebrats: Processionària del pi, cigala, pararge aegeria, limantria monacha

calosoma sycophanta, libelloides longicornis, empusa pennata, formiga lleó

 

En aquests boscos trobem espècies típiques de regions centreeuropees, que habiten en el Montseny com a punt més al Sud de la seva distribució geogràfica.

Mamífers: fagina,guineu,ratolí lleonat

Aus: Astor, Pit roig, Tudó, Mussol banyut

Amfibis i rèptils: gripau, salamandra, colobra d’esculapi

Invertebrats: escarabat damat, rosalia alpina, strangalia maculata, insecte de bastó , polydesmus coriaceus,bernat pudent

En els prats i landes trobem una vegetació baixa i per tant molta exposició a la variabilitat ambiental, es per això que la fauna s’ha adaptat a superar les variacions de temperatura i a l’hivern es desplacen a altituds inferiors.

Mamífers: llebre i porc senglar

Aus: alosa vulgar, còlit, àliga marcenca,griva, perdiu roja

Amfibis i rèptils: tòtil, escurçó, serp de vidre

Invertebrats: Eresus niger, Issoria lathonia, Trichodes apiarius, marieta

Bosc de zona mitja plujosa on predominen els roures. Donat que són arbres de fulla caducifòlia a la tardor es queden sense fulles i això permet que arribi llum al sotabosc. Així que són boscos amb molt sotabosc i per tant amb molta matèria orgànica al sòl.

Aquests boscos han estat talats per la indústria de fusta i substituïts per boscos de castanyers. Per això és un bosc en regressió.

Trobem típicament les següents espècies vegetals:

Arbres: roure de fulla gran, Roure martinenc i Castanyer

Arbusts: Avellaner, Ginebre, Aranyoner, Roldor

Plantes herbàcies i altres: Campanula persicifolia, Geranium sanguineum, Maduixera i Corniol

 

 

Boscos on predomina el faig, arbre caducifoli típic de les zones humides de la vessant nord de les muntanes del Montseny entre els 900 i 1600 metres. Aquest genera un paisatge molt específic i únic per a l’existència d’espècies molt fràgils.

En mig d’aquests boscos podem trobar un a altre comunitat, la d’avetoses. Aquesta està principalment formada per avies alba i forma boscos molt alts entre 10 i 80 metres d’alçada.

Arbres: faig, boix grèvol, avet i moixera

Arbusts: boix, lloreret

Plantes herbàcies i altres: buixol, lliri de neu, curraia purpuri, marxívol, herba fetgera, miosotis, prímula, marcòlic, deschampsia flexuosa i cep