Els pous de glaç són un dels vestigis més importants d’una antiga indústria local

Són unes construccions de pedra datades entre el segle XVII -XVIII i situades al al final de la Riera d’Avencó , aquesta vall , una de les més fredes de tot el Montseny donà nom al poble d’Aiguafreda , tot i que estan situats a la banda dreta de la riera, ja pertanyent al terme municipal de Tagamanent-

L’aigua de la riera es concentrava en un embassament , des d’on es canalitzava fins a reposar en unes basses de poca fondaria on es congelava. Aaquest glaç es conservava en tres ous: pou vell,pou gran i el Formot. El gel, que s’enmagatzemava durant tot l’any, abastia de gel les viles i grans ciutats (Barcelona, Matarò…) per tal de suplir la funció dels actuals frigorífics.

Aquests pous es poden visitar, informeu-vos a l’oficina d’informació turística de Tagamanent.

En una cabana de pastors, suposadament del neolític, anomenada la barraca de les LLosses i situada al pla de la Calma, trobem una gran llossa ornamentada L’estela dela calma o la sitja del llop.

Aquest monument prehistòric pesa 1000 kg. i està fet del mateix material sorrenc que trobem a la zona. L’estela de la calma és testimoni dels primers ramaders del Montseny i es considera una peça única donat que en tot el món es coneixen molt poques esteles del període megalític.

Avui dia a la cabana trobem una substitució de la peça original, que es troba al museu del poble del Montseny.

El conjunt ibèric medieval  del Turó del Montgròs es troba al municipi del Brull. Es va descobrir al 1974 i es creu que data del segle V a.c. Actualment s’ofereixen visites guiades.

Ocupa un espai entre cingles amb vistes idònies per a desenvolupar la funció de defensa. des d’aquest indret es controla una de les vies d’entrada ala Plana de Vic, a través del coll Formic.

L’ocupació humana del Montgròs remunta a voltants del segle XI a.c. En aquell temps els humans s’agrupaven en petites comunitats amb una relació superior a la de tribu. Eren sedentaris i practicaven l’agricultura i la ramaderia. Utilitzaven diversos metalls i feien utensilis de ceràmica.

Els elements defensius són les estructures més antigues i van ésser construides pels ibers. Més tard,  a l’edat mitjana, es va reutilitzar afegint-hi habitacles. En aquest recinte, en èpoques de crisi s’aplegavalla població que vivia disseminada per la vall iels seus recursos, com ara bé, ramats.

 

Al Montseny trobem emprentes de l’home des de molt antic. A la Serra de l’Arca , entre Aiguafreda i el Brull trobem un seguit de dolmens. Els dolmens són construccions prehistòriques que els homes del neolític , es creu, construïen com a tombes, símbols funeraris o identitaris de grups.

El dolmens, que en bretó vol dir “taula gran”, són les primeres construccions complexes de l’espècie humana, i es que moure aquestes grans roques sense les eines que disposem avui dia no hauria de ser una feina fàcil.

Aquestes construccions consten, les mes senzilles, de dues o més llosses en vertical i d’una horitzontal a mode de teulada.Un exemple n’és el dolmen d’Aiguafreda que podem observar a la imatge i que va ésser construït entre els segles XXV i XX a.c.