Els prats es caracteritzen per estar únicament formats per plantes herbàcies. Aquests poden ser prats naturals o espontanis , com són els prats que trobem als cims del Montseny, o prats artificials, com són els prats de pastura. Les espècies que típicament es troben són les següents:

 

Herbàcies i altres: Cynosurus cristatus, Trevolet de prat,Trèvol de prat, Ophrys catalaunica, Orchis mascula, Armeria alliarea, Trifolium glomeratum, Potentilla neumanniana,Papaver roheas, Moixernó, Milfulles, Gentiana ciliatan, Erodium cicutarium, Fonoll (Foeniculum vulgare), Euphrasia stricta, Taraxacum laevigatum, Festuca ovina i Festuca gautireri.

La diversitat de vegetació del Montseny es caracteritza per presentar espècies típiques d’ambients diversos des de típicament mediterranis com d’altres més freds i humits. Això ve donat per la diferencia climàtica que es dóna segons la altura en que es troba l’ecosistema. A les terres baixes trobarem ambient mediterranis (alzinars , pinedes i suredes) i segons guanyem altura trobarem formacions típiques de muntanya mitjana plujosa (alzinar muntanyenc i rouredes), ambients centreeuropeus més freds per sobre els 1000 m  ( fagedes i avetoses) , fins arribar a ambients subalpins als cims ( matollars i prats).

• prats
• matollars
• fagedes
• avetoses
• rouredes
• alzinar
• suredes

 

 

Rosmarinus officinali

Família: Labiades

El romaní és una planta utilitzada des de l’antiguitat amb usos culinaris i medicinals. AL Montseny aquest arbust creix de manera espontània i la podem trobar a la vessant sud de moltes de les muntanyes. Tot i ésser una espècie també cultivada als jardins, els seus olis essencials presenten més potència en l’individu silvestre.

Usos ( vigileu perquè el romaní en dosis excessives és tòxic)

• diürètic: cous les fulles amb trossets de branques i prens el líquids( uns tres gots mitjans al día, fora dels menjars).
• antiespasmòdic, per a dolors abdominals, i períodes dolorosos femenins.
• asma: s’utilitza el fum del romaní, per a això es posa el romaní en una planxa de ferro calent i s’aspira el fum.
• al·lopecia: mitjançant la fricció d’essències de romaní sobre el cap.
• tos productiva: un grapat de fulles, bullits amb aigua i filtrat, es prenen tres tasses al dia.
• afrodisíac: bullim les fulles i trossos de fusta amb aigua i  filtrat els líquids es prenen tres gots diàris, l’últim abans d’anar a dormir.
• lumbàlgia i artrosis: esclafades les fulles es bulleixen i s’apliquen en forma de cataplasma sobre els llocs amb dolors

 

 

 

Fa 65 milions d’anys un moviment de la terra va separar el

 Montseny dels Pirineus. Com en una illa de vegetació entre terres planes, les espècies del massís van anar, generació rere generació, adquirint noves formes i adaptacions, algunes d’elles esdevenint espècies diferents als seus antecessors. Així és com el Tritó del Montseny , també conegut com calotriton anoldi el 2006 es va considerar espècie endèmica del Montseny i diferent al tritó dels pirineus Calotriton Asper.

Avui dia encara hi han moltes coses per estudiar d’aquest anfibi, com es reprodueix, la seva dieta… El que sí sabem és que viu en un espai molt limitat de 10 Km2 i en un hàbitat fràgil de torrents amb forts pendents i aigües molt fredes. Es per això que està considerada  una espècie amenaçada.

 

És un bosc ombrívol constituït principalment d’alzines , amb un ampli estrat arbustiu i poques herbàcies. Al Montseny l’alzinar és el bosc que ocupa més extensió que trobem des de la base fins als 1100 metres d’altura.

També trobem les suredes, boscos on predomina l’alzina sureda. Aquets s’aprofiten per l’extracció de suro i això comporta la disminució del sotabosc, aquí més pobre.

Podem trobar típicament les següents espècies:

Arbres:alzina , alzina dolça i alzina sureda

Arbusts:arç blanc, marfull i bruc boal

Herbàcies i altres: arítjol, galzeran, escordònia, galium maritimum, curraià de flor blanca, limodorum abortivum, pipa, ou de reig i molsa